Insultar al “blog” es paga

A partir d’ara s’ha de vigilar el que es diu per internet. I no només el que es diu sinó el que diuen al teu “blog”. Ara no només ets responsable dels teus actes i de les teves paraules sinó que també ho ets del que diuen els demés.

Ten l’obligació (si no vols que et posin una multa) de moderar el teu “blog” i ai posen un comentari ofensiu eliminar-lo.

La notícia que poder llegir a aquest link: http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Insultar/blog/paga/elpeputec/20071023elpepisoc_1/Tes

A aquí es cita tot un seguit de casos on la gent pensant, que Internet et dona el privilegi de ser anònim, publica a “blogs” i pàgines web comentaris amb insults i amenaces.

Llegint l’article veiem que no existeix aquesta suposada “publicació anònima” i es pot veure com cada responsable de cada “blog” escull censurar o no aquest tipus de comentaris.

El francès com a segona llengua

Actualment si es compara amb altres anys, el francès pren molta força ja que està augmentant el número d’alumnes que agafen aquest idioma com a llengua estrangera a batxillerat o a la selectivitat. A les acadèmies també s’està notant aquesta pujada.

Anys enrere l’anglès, llengua del futur, havia tret protagonisme al francès però ara des de la Generalitat s’està fomentant l’aprenentatge d’aquest idioma combocant 20 places de mestre per escoles de primària.

tot això és degut a una gran demanda ja que el turisme a Espanya i en especial a Catalunya és francès i a més a més França té moltes sucursals a el nostre país de les seves empreses i no hi ha gent qualificada per ocupar aquests càrrecs, ja que la majoria saben anglès i no francès.

En definitiva el francès no té el mateix nivell que l’anglès però agafa cada vegada més força i més si es compara amb altres llengües com l’italià o l’alemany (també es podes escollir al batxillerat)

A les acadèmies o escoles oficials d’idiomes es nota la pèrdua d’alumnes d’aquestes dos llengües i és el contrari al que està passant amb el xinès o l’àrab.

Aquí us deixo el link on podeu trobar la notícia sencera:

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20071001/53398283332.html

“Cristina y el bilingüismo”

Aquest article d’opinió parla, a partir d’una notícia, d’un tema de conversa vigent actualment i de molta actualitat.

Cristina Peri Rossi és una poeta uruguaya que fa anys que treballa i viu a Barcelona.

Va estar treballant a Catalunya Ràdio, fins que com a molts altres mitjans de comunicació li van demanar que a partir d’aquell moment s’expressés en català.

La poeta va respondre amb un article a un diari titllant a Catalunya de feixista, de gueto, etc. També va dir que havia estat víctima d’una persecució lingüística, tot exaltant el bilingüisme i dient lo enriquidor que era.

El que diu l’autor de l’article, que per una altre banda és exactament la meva opinió és que com ella bé ha de saber (ja que és la realitat que es viu a Catalunya dia a dia) els que a vegades tenim problemes per expressar-nos en un únic idioma som els catalanoparlants. A Catalunya existeix el bilingüisme que la senyora Peri Rossi tan fomenta. Això es veu a l’hora de demanar un tallat a una cambrera que no sap català i se li ha de demanar en castellà.

Tal com diu el periodista si el Bilingüisme és tan enriquidor perquè no el practiquem tots i no només els catalans, bascos o gallecs?

Comentaris falsos com aquest, són els que fan que des de fora es vegi el poble català com el que no és i només fa que donar peu a aquells que s’obstinen a destruir la llengua i la cultura catalana.

Nena Daconte

Si us dic el nom de Nena Daconte tots o la majoria pensareu en el grup de música pop-rock.
Jo fins fa uns mesos també, que mirant a la tele una entrevista que feien al duet, van explicar el perquè d'aquest nom.
Resulta que Nena Daconte és el personatge d'un relat de Gabriel García Márquez.
Vaig buscar al Google (lloc de recerca indispensable) i em va sortir el relat titulat "El resto de tu sangre en la nieve".

Si voleu el podeu llegir i després si voleu també, em comenteu que us ha semblat. Aquí us deixo una pàgina web on el podeu llegir:

http://www.ciudadseva.com/textos/cuentos/esp/ggm/rastro.htm

Amí el text em va encantar, no pararia de llegir-lo. No sé perquè però té alguna cosa que m'atrau.
Potser és el seu final o la força dels seus personatges, no ho sé el cas és que m'agrada molt.


Espero els vostres comentaris!!!
Un petó molt fort